L’altre dia, vaig tenir un nen de 18 anys al meu apartament fent alguna formació amb la tripulació de manteniment ja que estaven instal·lant dispositius intel·ligents a tot el pis com una línia de muntatge.Em va preguntar quant de temps vaig trigar a fer-me la màniga al braç esquerre.
La meva resposta?11 anys.
Crec que es referia a horesu2026 i després va dir que no n’aconseguiria,però DUES mànigues aquest any.Tenir en ment,tenia tatuatges zero.
A la sala hi havia literalment cinc homes grans,tot amb anys i centenars d’hores de tatuatges, i tots vam esclatar a riure a l’uníson.
Li vaig dir que era força ambiciós,i em va assenyalar un Koi al meu braç que va durar 8 hores de treball per si sol.Vaig suggerir que comencés amb una part d’una màniga i creixi d’allà,igual que jo.
Als 36 anys,Tinc una mica més de 90 hores de tinta al meu cos,i vaig passar algun temps als meus primers anys com a tatuadora.
Preferia fer grans,peces personalitzades que van dur múltiples sessions.L'art que tenia anys de pensament i compromís s'hi va posar.
Dit això,Vaig rebutjar el servei a molta gent.Vaig rebutjar el servei a persones que estaven borratxes o, òbviament, altes.Vaig rebutjar el servei a persones que intentaven fer feina gratuïta.Vaig rebutjar el servei a persones que no pagaven al seu davant.I vaig rebutjar el servei a nens de 18 anys que van venir el seu aniversari per obtenir algun disseny tan mut que sabia que se'n penedirien més tard.
El 90% de les persones que vaig baixar eren nens de 18 anys d'aquest últim, que no han pensat en el seu futur.
Gràcies després, quan realment pugueu trobar feina digna.